català | español
 
Qui és i com treballa en Joan Contreras
Cursos i conferències
Consells i pautes d'actuació
El meu bloc
 
Joancontreras.com
Una mirada diferent per entendre els nens,
els adolescents i a nosaltres com a pares i educadors.
Twitter   Facebook

Consells i pautes d'actuació
       
 

Consells i pautes d'actuació

Problema de logopèdia amb nens (de 2 a 4 anys).

Us explico una consulta d`una mare d`una nena de 3 anys que no se li entèn quan parla.


La logopèdia i els nens petits Una mare em consulta sobre les dificultats de pronunciació de la seva filla, que tot just ara comença P3 al setembre. La pediatra ja li havia parlat sobre la possibilitat que necessités logopèdia. A la consulta, la noia es mostra reticent a parlar. Però a mesura que comença a jugar va agafant confiança i comença a dir algunes paraules. Les primeres frases que diu –curtes- no se li entenen gens. Tampoc em mira quan parla. Proposo a la sessió un joc de llençar coixins, més de descàrrega, més mogut, vull dir. Li agrada molt. A mesura que agafa coixins (el material que faig servir) els comença a llençar i a la vegada l`animo a que repeteixi les paraules que jo dic. Poc a poc comença a fer-ho: !”Arriba”, “Tooooma”, “Biennnnn”!. Comento a la mare que la nena té moltes ganes d`aprendre i que imita molt els gestos, els moviments i els jocs. Que és estrany que no repetixi les paraules dels grans. Més endavant fins i tot m`atreveixo a demanar-li que repeteixi alguna parauala concreta, “casa”, p.ex. Especialment li costa els sons fricatius, com la “s” i la “s” -on l`aire ha de passar entre les dents-. A mesura que la noia va agafant confiança no té cap problema per anar repetint, amb més o menys fortuna, qualsevol de les paraules que li indico. Hi ha un objectiu molt clar: que deixi anar la possible vergonya que té per no ser entesa pels altres<>. Se`n dona compte que moltes vegades la gent no l`entèn i això fa que parli menys i que baixi la mirada. Recomano a la mare dues coses: primer, que li ajudi a la seva filla amb jocs a casa a repetir paraules i que ella demani el que vol un cop que ho hagi dit (p.ex. “galetes”), en lloc de donar-li només amb un senyal. En segon lloc li suggereixo que consulti amb la tutora d`aquest any la possibilitat de seguiment d`un diagnòstic i/o tractament logopèdic. Em sembla que és important la seva opinió. En general, hi ha molts problemes de logopèdia que són fàcils de corregir si es treballen al principi<>. Els nens que no es poden expressar bé moltes vegades piquen als companys, donat que no poden marcar el seu terreny amb el llenguatge. També, com el cas que acabo d`explicar, poden agafar vergonya donat que saben que la gent està massa atenta al que diuen o els companys no l`entenen. Tota la família pot alegrar-se donat que el nen “ja sap dir” un munt de coses que abans no deia. Així facilitem tant l`esforç com l`aprenentatge.

Per saber-ne més

A internet

I ara potser t'interessi...

Psicòleg. Orientador i psicoterapeuta. Assessorament individual i a famílies - Psicòleg Colegiat nº 6.783
Psg. Muntanya 58, Entlo. - 08400 Granollers - Barcelona
Tel. 93 879 37 31 - info@joancontreras.com

Creative Commons License
L'obra de joancontreras.com està subjecta a una llicència de
Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a joancontreras.com
Programació i disseny web: Clickart