Consells i pautes d'actuació

En moltes ocasions repetim moltes i moltes vegades les mateixes coses "arregla la cartera", "endreça l`habitació", "no et barallis amb la germana"...I la nostra conclusió és justa la que no volem arribar a tenir "mai em fas cas..."".

Aquesta situació és inevitable en educació. Cal ser constants i repetir les coses per tal que les vagin assumint. El problema es que ens encallem amb una mateixa cosa i es perllonga durant anys, (!!!) sense que el nostre fill/a ho hagi assumit. Us deixo la presentació de "la gràfica de la paciència" per tal que pugueu aprendre a com reaccionar amb els nens, aquest cop, d`una forma més gràfica.

Què cal evitar?

Dosificar, escollir objetius

No podem exigir-li al nen quatre, cinc, sis coses cada dia. El nen s`acostuma i no hi ha manera finalment que faci res. CAL PRIORITZAR, és a dir, escollir un o dos objectius (p.ex. que reculli el bany i que es faci el llit). Un cop que hagi assumit aquests dos ja anirem per uns altres.

Quantes vegades els diem que fan les coses ben fetes?

. I amb el mateix to de contundència que quan renyem? Cal enfatitzar, cada nen segons la seva sensibilitat, el reforç positiu. Si els diem, "molt bé, ho has fet molt bé" amb un to de veu normal-avorrit, no serveix de res, al nen no li arriba la comunicació. -Més endavant aniré mostrant articles respecte a com parlar als nens.

Emprenyar-nos abans de no perdre els nervis

Cal posar-nos seriosos abans que esgotin la nostra capacitat de control. Després arriba els "massa": castigo massa, crido massa,... Educar és més difícil que aprendre informàtica. Cal paciència, constància i PENSAR, amb paper i llapis, com ho faré, què he fet, què pot passar. Millor fer aquest plantejament amb ajuda de la parella. El fet de NO PEGAR ELS FILLS NO VOL DIR QUE NO ELS HAGUEM DE POSAR LÍMITS.

Deixar passar un temps, no obsessionar-nos

En ocasions el fet d`entossudir-nos serveix per augmentar el problema. La nostra parella pot ajudar-nos a equilibrar aquestes petites provocacions.

Deixa`t ajudar, mai no serem perfectes ni estem obligats a ser-ho

Parlar amb algú de confiança, amb els professor/es, amb l`orientador del centre escolar, el pediatra,...Amb gent que ens doni confiança. Penseu que d`educar en sap tothom, però a l`hora de la veritat ningú t`ajuda, estem sols amb el problema.

NO perdre mai l`esperança

TOTS ELS NENS PASSEN MALES RATXES. Un cop que ha passat tot, ja és aigua passada -pregunteu a pares amb més experiència-. El que sí que és cert és que a l`època difícil ens arriben a posar en situacions difícils.