català | español
|
|
|
Consells i pautes d'actuació |
Cal tenir en compte unes pautes molt concretes i clares que us estalviaran més maldecaps que el que ja comporta una separació.
Cal seguir uns consells pràctics en tota separació pel que fa als nens:
. Cal trobar un moment adequat, que estigueu i estiguin tranquils. I preparar mínimament el que direu. Hi ha llibres que poden ajudar a plantejar-ho als nens. Es pot donar la notícia sent tots dos al davant, el pare i la mare.
"Els pares s`estimen però no poden viure junts"
"A partir d`ara cadascú viurà en una casa diferent....vosaltres estareu amb .....i cada......estareu amb el pare/mare".
"No teniu la culpa que ens separem, això és una cosa dels grans. Vosaltres no teniu res a veure".
"Quan sigueu grans ho podreu entendre millor".
"No us separareu, no patiu, anireu junts a casa de..." (en cas que hi hagi dos o més germans).
"Segur que a la classe hi ha algun company o companya que li ha passat el mateix..."
no en el moment en què els ho digueu. No espereu, per tant, una resposta immediata. Cal que tinguin un temps per pair-ho.
A vegades és fàcil que els coneguts parlin d`aquest tema sense parar atenció de qui escolta, que pot ser un companys d`escola del vostre fill. Entenc que els fills (especialment si són adolescents) han de ser dels primers a conèixer la nova situació.
De cara a més endavant en faré una selecció. Si teniu molt interès, envieu-me una consulta. També hi haurà un llistat de pàgines web que parlin del tema.
Si encara com a pares esteu celebrant junts aniversaris i festes quan ja esteu separats, els nens tenen dos missatges contradictoris: per un costat estan separats i per un altre no. Això pot provocar que els nens es facin il.lusions que els pares tornin a estar junts.
Poden tenir els nens algun període de mal comportament, problemes per dormir, per aguantar el pis, etc. Si aquesta etapa s`allarga molt caldria consultar-ho amb el professor/a o psicòleg escolar, per valorar-ho de forma conjunta i fer un mínim de seguiment.
Els nens demanen constància i ritmes diaris que s`assemblin. Si un exigeix un hàbit, que l`altra part també li demani al nen.
Poques coses són tant estressants com conviure amb la persona que has compartit la teva vida durant molt de temps i que no serà així d`ara en endavant. Cal respectar espais personals.
Deixem que els problemes dels grans quedin entre els adults. Els nens segueixen estimant l`un i l`altre. Les paraules poden fer, en aquests casos, molt de mal.
Más información en Guiainfantil.com.