Consells i pautes d'actuació

Em trobo pares que em consulten per un determinat tipus de nen (de dos a sis anys), on predomina:

- El caràcter tranquil i responsable.

- Gran sensibilitat, de la qual moltes vegades es vol aprofitar.

- Molt amoïnats per tot el que sigui “temes d’adults”.

- Molt sensibles a les emocions dels grans.

- Observadors més que experimentadors.

- Els costa d’agafar confiança amb la gent.

- Poden tenir caràcter fort, tot i que en ocasions donen una imatge de certa “vulnerabilitat”.

- No solen destacar mai en un grup de nens. D’alguna manera són nens que mai saps ben bé què estan pensant. O com assumeixen les coses que els passen.

Us deixo un parell de vídeos on explico les diferències de sensibiliat (en castallà):

En este otro vídeo os explico las dificultades de un padre para educar a un hijo con diferente sensibilidad a la suya:

Els pares moltes vegades no tenen necessitat de posar límits, donat que es porten gairebé sempre bé. En ocasions solen tenir problemes d’adaptació – a un nou curs, p.ex.- o s’entrabaquen en petites qüestions que els costa de superar –p.ex. gelos. Hi ha ocasions que les consultes venen per un excessiu retraïment del nen o la nena en un grup i que els pares es troben despistats de com fer-lo reaccionar, fer que es defensin i mostrar més el seu caràcter. També passa que “el que no treuen a l’escola, ho treuen a casa”.

Cal tenir en compte d’aquests nens que:

- Són ”hiperadaptatius”, és a dir, assumeixen excessivament les normes.

- Els costa d’exterioritzar el que senten.

- Compaginen actituds molt adultes amb reaccions molt infantils.

- Tendeixen a ser molt insegurs.

- Solen ser poc espontanis, poden amagar emocions importants.

A nivell educatiu recomano les següents pautes:

- Mostrar-nos espontanis, no seguir la línea sempre de donar una indicació i després una explicació ben feta del “perquè sí, perquè no”. Ja ho saben, això! Fer de pares més “com de poble” que “pares tècnics”.

- Posar límits sense emprenyar-nos. Són molt sensibles a les emocions i el fet que ens emprenyem fa que es posin més nerviosos, no que parin la seva conducta.

- Fer jocs de descàrrega (baixeu-vos el full adjunt), on intervinguin les emocions, les sensacions, trencar normes de forma controlada (els encanta).

- Jocs d’experimentació, de descobrir, de trobar nous usos a elements habituals, materials de reciclatge, etc. Per últim, si tenen problemes de gelos, és possible que imitin i es portin pitjor que el germà petit. Caldrà aplicar les pautes de gelos.