català | español
|
|
|
Joan Contreras |
Sóc psicòleg llicenciat per la Universitat Autònoma de Barcelona, des de l'any 91. Molt abans d'anar a la universitat, la meva vida ha estat lligada a l'associacionisme juvenil (grups excursionistes, “Escortes”, “Colònies”…) on, després de participar-hi com a nen, vaig col•laborar com a monitor-educador. Una vegada acabada la carrera vaig estar tres anys realitzant tasques de voluntariat a Casals de barris de Barcelona i St. Adrià de Besòs.
És important destacar dins de la meva formació teòrica i pràctica el treball de col•laboració amb el Dr. Moyá i amb nens amb discapacitats greus, amb el que he estat col•laborant durant anys.
Després dels estudis, el meu treball professional sempre ha anat lligat a l'assessorament psicològic en col•legis, tant a nens com a pares o professors . De forma paral•lela, ja des de l'inici, he compaginat el treball en consulta psicològica particular.
• el meu currículum complet || descarregar en format PDF, 20 kb
A les entrevistes em trobo moltes vegades pares que volen aprendre a ajudar els seus fills. Que no saben o no poden fer-ho. I busquen punts de referència clars, consistents. Comptant que tot això els afecta de forma important a les seves vides.
La meva intenció amb aquesta web és la d'oferir recursos, possibilitats, nous enfocaments o plantejaments, ja siguin de tipus educatiu o de millora de la comunicació. Veureu que molts d’aquests recursos estan dins del grup “pautes educatives” per a educadors. Altres s'englobarien dins de la comunicació amb “jo mateix” i el creixement personal.
De fet, a mesura que avanço en els estudis de la psicologia, m’adono cada vegada més de la importància de què comuniquem i de com ho comuniquem, essent aquests dos punts una font contínua de conflictes i errors en el dia a dia.
Entenc que l'educació dels fills, dels alumnes, dels nens d'un “esplai” o casal de barri passa pel propi creixement de la persona que educa. Passa per aprendre nosaltres a fer front a nous problemes i a noves situacions de la societat d’avui en dia. I a buscar ajuda, a treballar en equip, amb la meva parella, amb els altres professors, amb els altres monitors de l'equip.
Els nens ens forcen a créixer, no física, sinó psicològicament, a aprendre a anar acceptant cada etapa de la nostra vida. I a mantenir-nos alerta. A canviar coses que potser no han acabat mai de funcionar però que “anaven tirant”. Els nens, i encara més els adolescents, no ens deixen que ens adormim, necessitant revisar una vegada i una altra els valors que tenim per reafirmar-nos en ells o modificar-los i canviar-los.
Finalment, a aquesta Web hi trobareu també informació de conferències i cursos que ofereixo, a particulars, associacions de pares i col•legis. Els temes són educatius d'una banda, i temes de creixement personal, per un altre - la part que ens correspon als adults de “créixer” nosaltres mateixos-.
Espero que us resulti accessible i clara la informació que exposo. També podeu, si teniu dubtes o suggeriments, contactar amb mi.
Recordeu, finalment, que les pautes, les orientacions són sempre generals, i l'aplicació en cada cas particular varia enormement.
Una salutació,
Joan Contreras.